MST-Brasil

Vet aquí un gat, vet aquí ....

Bé, això ja quasi s'ha acabat... Ara caldrà veure com divulguem tota la feina feta i com donem a conèixer moltes de les alternatives que, per un mòn millor, ja són ara possibles...

D'entrada tenim el desig de fer algunes xerrades, promoure alguna Cooperativa d'Autoconsum de Productes Ecològics, mantenir un suport a la tasca de l'MST...

Si alguns de vosaltres voleu fer un viatge semblant l'any que ve, feu-me un mail i en parlem, ok?

:)

Hola gent d'ICV,

Durant aquest mes he pogut omplir una llibreta de contactes de molta gent aquí a brasil que treballa en àrees diverses però que tenen a veure amb "construir un altre món". Gent que està disposada a col"laborar en projectes diversos quan els hi proposes, gent que provoca sinèrgies en projectes ja útils per se...

Conclusió:  hem de posar al dia la nostra llibreta de contactes de tot el districte... cal tenir el nom, mail, teléfon, i possibles interessos comuns de totes les persones que tenen un pes al districte... Per sort, gran part d'aquesta feina ja està feta pel Camilo, la Blanca, l'Angel, el Quim i els vells de l'agrupació, pero segur que podem acabar d'omplir.

Recordeu aquests conceptes (donaré la pallissa): fer veinatge (crear xarxes), capital social i actuar.

Ahir va ser l'últim dia sencer que estàvem aquí. Va ser un dia intens.

Vam anar a una ONG, Viva Rio, per a què ens mostrés part del seu treball.

En un bus-taxi vàrem anar a veure una estació de TV i ràdio a una fabela on viuen unes 200 mil persones, allà també vàrem visitar un centre de formació en internet i informàtica...

Després de dinar (i de fer més d'una hora de viatge a tota velocitat perquè la ciutat de Rio és immmmmmmennnnnnssssssssaaaaaa) vàrem visitar una cooperativa de dones de costura: fan vestits, catifes... els vestits són macos i el projecte valia molt la pena per la feina social que feia de donar un futur a les dones que hi treballaven.

Finalment vàrem anar al centre on Viva Rio té una botiga de luxe on ven tots aquests vestits (i altres productes d'altres cooperatives) a un preu quasi europeu  (fet que no vaig acabar d'entendre encara que ells diuen que és per obtenir més marge per les dones.... però jo vaig veure el preu de venda de la cooperativa i era 3 cops més barat...).

Viva Rio ens va semblar una gran empresa de fer "coses bones" sense cap criteri de fons. En cap cas es plantegen l'origen de la pobresa i com abordar-ho  (cosa que sí fa l'MST i IDACO, encara que es puguin equivocar).  Ells només busquen obtenir fons per fer projectes concrets...  Tot i així cal reconèixer que mentre vosaltres esteu llegint aquestes línies algunes desenes de famílies poden menjar gràcies a la seva feina. Així que, encara que els veig assistencialistes, he de reconèixer que també fan una molt bona feina.

Finalment passegem per Copacabana i tornem al centre, a Gloria, on tenim l'hotel.

Aquí les majoria de les dutxes tenen una carxofa gran (per on surt l'aigua) connectada a l'electricitat i que escalfa directament l'aigua just abans que et caigui a sobre, són uns aparells molt simples (un simple sortidor d'aigua quasi idèntic a qualsevol altra, però més gran)... l'únic perill que hi veig és que quedis electrocutat un bon matí!! Un company del grup que treballa amb aquestes coses assegura que mai no conseguirien una homologació de seguretat a casa nostra... això sí, durant aquest mes han fet un servei fantàstic.

No us podeu imaginar la gran quantitat de bar, granges, baretos de sucs, vendedors de menjar ambulants i un llarg etcétera que hi ha al carrer. No és d'estranyar que hi hagi força gent grassa... la temptació és immensa!

He anat a la platja de Botafogo: una platja fantàstica... però separada per 16 carrils de cotxes!!!!!!   No hi ha cap semàfor per poder creuar (al menys en les 5 travessies que jo he caminat).  Sí pots creuar els primers 8 carrils perqué en mig hi ha una parada de bus... però un cop allà has de creuar corrents una meridiana sencera!!!!   Ah, per cert, aquí la velocitat màxima permitida dins la ciutat són 70 Kilòmetres per hora, així que van com a bales.... Crec que hi ha més risc de morir atropellat en aquesta ciutat que per qualsevol altre motiu...

 (Segueix)

Demà serà l'última nit que passem aquí (la següent nit la passem a l'avió).  Puc dir que han estat unes "vacances" esplèndides... tot i això, encara que no tinc cap pressa en marxar, no sento cap desig de quedar-me més dies.

Com diria el Blay:  és així.

:)

Avui hem visitat tres centres: el primer era una ràdio que donava cabuda a nens que viuen al carrer (meninos de rua) tot formant-los per a què coneguessin aspectes tècnics de com funciona la ràdio, així com fer de locutor.  La tasa d'èxit d'aquesta associació era molt baixa perqué encara que forces nens hi passen, amb dificultat poden tornar-los a les seves famílies que gairebé sempre estan molt desestructurades.

La segona institució tampoc ha valgut molt la pena: una mena d'aules petites per acollir noies que viuen al carrer i estan embarassades. Tampoc aquesta institució semblava que donava cap sortida a les noies (per més que insistien que "aprenien" a fer collars.... que en realitat eren boles lligades per fil de pescar com els que faria qualsevol nen de preescolar).  Més aviat crec que les noies anaven allà a menjar, a prendre una dutxa i a tenir una estona de vida social en un espai protegit i agradable (algunes venien amb altres fills que tenien i allà estaven ben cuidats...).

La veritat  és que cap de les dues visites m'ha entusiasmat...  els mancava perspectiva, no eren més que simples tirites a situacions que no curaven, no donaven, als seus usuaris prous recursos com per ensortir-sen...

La tercera visita ha estat una invitació a participar en una reunió de  la "Xarxa pels Meninos: una reunió de treball de diversos educadors de carrer i assistents socials. Aquesta ha estat la reunió més útil perquè per una part ens han estat explicant com aborden el seu treball, com animen els meninos a participar en "trobades" i com s'aproximen a ells... però també hem vist com es discutien entre ells, com defensaven posicions contràries... en definitiva hem vist la realitat per dintre. Molt il'lustratiu.

Finalment, molt cansat de tanta visita i reunió he donat una volta per Ipanema: el mar, el glamour i el luxe rodegen tota aquesta part de la ciutat, una mena de Pedralbes a ran de mar.... Una preciositat.

Avui he visitat un barri pobre de Rio (40 minuts en autobús tot allunyant-nos del nucli). Es deia Conjunto Campinho. He anat sol (la resta del grup estava de retorn des d'Illa Grande... ai, el turisme com tira!!) amb el responsable d'IDACO de microcrèdits. Fa una feinada impressionant: en un lloc on viuen unes 8.000 persones han donat crèdits a més de 200 persones per a què comencessin negocis i ara tot el lloc és viu i és veu molt actiu, amb pobresa però sense misèries... He agafat documentació, però no m'allargo més perquè resulta un tema complex, però molt interessant... ja us posaré al dia... Per cert, una persona d'allà m'ha dut Boldo fresc i m'ha fet una "infusió en fred" tot xafant la planta i posant la seva clorofila en aigua freda... m'ha assegurat que és un remei fantàstic per millorar el mal de panxa (ara per ara em trobo molt millor, només he de procurar no menjar res fins que torni a tenir gana... i començar a poc a poc: el cos té molta saviesa!).

Quina bogeria el trànsit!!! Molt més intens que a BCN!!! I els cotxes sempre tenen prioritat per passar, així que ni se t'acudeixi passar davant un cotxe pensant que pararà... series tu qui acabaria anant a parar a l'hospital!!

Rio i Sao Paulo són ciutats immenses. La nostra Barcelona sembla provinciana al seu costat... San Paulo té 18 milions i Rio 12!! Al centre tot són edificis d'oficines d'entre 20 i 30 plantes... això sembla més els USA que el Brasil que imaginava (res a veure amb el Brasil rural).

Ahir vaig tenir indigestió... francament que bé que es vomita a un hotel!! La veritat és que si això et passa a un campament seria un veritable rotllo!! Allà els "lavabos" (un forat a terra en una mini casa de plàstic) no tenen aigua corrent (és clar!) i vomitar veient segons què (cucs, per exemple) no seria, ni de lluny, la situació glamourosa que significa vomitar en una habitació individual d'un hotel de Rio de Janeiro. :)

He estat mirant les samarretes de la  selecció oficial brasilera i són una ESTAFA.

Cada samarreta costa uns 45 euros... i això en un país com aquest és un preu abusiu (al nostre també). Així que els que volien una samarreta oficial (Pol, Laura i Enric) tindreu una altra samarreta de Brasil. Ara per ara encara no sé com serà, però espero que us agradi.

No us disgusteu, en realitat teniu moltes més coses que TOTS els nens i nenes junts del campament on he estat... així que disgustar-se perquè la samarreta no serà exactament com la que volieu no té gaire sentit, no us sembla?

La verita és que ens entenem de meravella amb el nostre portugués... mantenim converses, discussions, xerrades, lectures.... però també cal dir que, de tant en tant, trobem algú que ens costa molt de comprendre i el portugués deixa de ser transparent per convertir-se en quelcom opac... 

Per cert, quan parlen entre ells també ens costa molt d'entendre.

Ah!! Ahir estava al campament esmorzant amb unes famílies i parlaven d'una altra persona del campament que s'havia barallat i reconciliat amb la seva parella i l'escena semblava d'una telenovel"la!!

Realment és increïble poder conviure amb la gent del país, veiem coses que serien molt difícils de descobrir!!

 

A Rio visito el grup gai-lesbià més important, que també té una gran tradició de lluita contra la Sida. M'atenen molt amablement i m'omplen de tot tipus de material, fins i tot una semarreta que em regalen!! Duc tanta informació escrita que em durarà bastantes hores analitzar-la. Per una altra banda, la feina més interessant que fan són formacions d'equips de gent amb diferents intencions: formacions per educadors, per policies, per metges... tamb~e mantenen la línia clàssica de pressió política.

Són una organització senzilla però molt eficaç i van estar capaços de moure més de 600 mil persones durant el passat juny per demanar el matrimoni civil entre gais i lesbianes.

A més tenen una torre molt maca, que dóna a un jardí botànic preciós on, sovint es poden veure micos...

Ens crida molt l'atenció:  hi ha gent amb el sou tan just que ha de comprar la roba (roba normal) i el calçat a plaços!! Encara que la publicitat diu que es pot pagar sense interessos, la veritat és que si pagues al comptat et fan un descompte (els interessos camuflats).

Una noia del grup ha comprat unes bambes de roba per menys de 20 euros... que es podien pagar en 4 mesos!!

La cap de seguretat del campament ens acompanya, juntament, amb el seu marit i dues persones més del campament, a una cascada per fer un bany.

El passeig comença a la carretara, però després entrem ja en un camí pel mig d'un territori quasi selvàtic: encara que  estem a l'hivern estem a 28 graus!  (No vull ni imaginar com pot ser aquí l'estiu!!).

Anem saltant alguns tancats i anant per camins que ells conixen... en un cert moment atravessem un bosc de canyes de bambú altes com arbres i gruixudes com el meu braç...

Quan quasi arribem a la cascada, hem d'atravessar una tros d'un latifundi... com veuen que porto una gorra de l'MST no ens deixen... donem una volta i resulta súper fascinant: ens fem camí entre la vegetació com podem (per sort els nostres guies ens ajuden molt, ells ja saben de què va el tema!)... finalment NO arribem a la cascada, però fem un bany rodejats de selva en un riu en mig de vés a saber on...

L'aventura és increïble, i retornem al campament per un camí més llarg però més senzill... Visca els nostres guies!!

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Juliol 2009					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31

• Des de casa
• Reflexió per ICV
• Últim dia sencer: visitant fabeles i cooperatives
• Curiositats: dutxes, picar entre hores, platja de Botafogo
• Quasi final del viatge
• Meninos de rua
• Microcrèdits d'Idaco
• Transit
• Sobre mesures i dimensions
• Luxe: vomitar a un hotel

• General [44]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom